Location: Places >> Europe >> ☀ Free Catalonia ll*ll Catalan Lands (InterState group: Andorra-Spain-France-Italy)
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

Llatronici i discriminació ideològica i nacional promoguda pel Govern espanyol
Posted August 24th, 2012 - 1:21 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
En comptes de perseguir el violents racistes espanyols, el PP decideix prohibir la llibertat d'expressió als catalans:
El govern espanyol justifica la confiscació d'estelades als estadis (i no les torna!!)
Diu que exhibir-ne no és cap delicte, però que pot suscitar 'una reacció adversa i violenta'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4035435/20120822/govern-espanyol-justifica-confiscacio-destelades-estadis.html

Posted September 28th, 2012 - 6:21 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
CATALUNYA, TERRA PROMESA.

"...car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dany" (Lletra dels Jurats de València a Mallorca i Barcelona, 24•X•1374).

MOISÈS:
Potser la fita més important de l'Antic Testament és el concepte de Terra Promesa.
La idea d'una existència absoluta de Déu és sempre estranya a gent feréstega i desposseïda, com els esclaus del Delta.
JHWH (Jo sóc el Qui és) era la Veu que podia fer efectiva la promesa d'una terra a uns esclaus sense consciència nacional. Allò que Moisès tragué d'Egipte no era una nació constituïda, sinó una amalgama de distintes tribus (descendents d'esclaus venuts a Egipte). Segurament l'únic somni que els podia enlluernar era el de posseir un hortet propi. El poble elegit era sofert i oprimit, quasi sense fe ni esperança, a penes amb cap consciència de ser poble. Eren les despulles i l'escopidera d'aquell món, esclavitzats successivament per Estats forts i altius. Però Déu arreplega del fem allò feble i menyspreat pels homes a fi de demostrar que la força és d'Ell, Sebaoth, i no pas dels homes. Moisès i la lluna resplendeixen, però d'una llum originària major.
A Èxode llegim com no sols va marxar d'Egipte la llavor de Jacob, sinó "molta gent estrangera". És de creure que no parlassin una llengua comuna, sinó amalgama de dialectes barrejats amb l'egipci.
El caràcter d'aquesta gent havia de ser ben poc donat, des de llur misèria, a deixar-se dur per "idees" sense contingut, per abstraccions. Que eren gent ben díscola ho demostren els forts càstigs i fets quie vénen relatats a l'Èxode.
Moisès aprofità el seu privilegiat càrrec i passat per recórrer les alqueries de Gosén, i els parlava d'un Senyor propietari d'unes terres, disposat a cedir-les a canvi d'un tribut molt més lleuger que no pas l'esclavatge brutal dels egipcis: l'adoració.
Però ni tan sols es tractava de lliurar llurs ànimes i pregàries a Déu, coses per a les quals a penes es trobaven preparats, perquè llur espiritualitat no devia estar encara formada.
La cosa era més simple. Al Levític llegim: "Meva és la terra, vosaltres sols sou forasters i allotjats". JHWH és el Propietari absolut de la Terra, tant llavors com quan els catalans se'n vingueren amb el rei Jaume cap a València i Mallorques. Moisès estableix clarament els termes de Propietari (Ell), Terra (promesa) i lloguer (adoració "nacional"). El Contrat de lloguer queda adins l'Arca de l'Aliança, protegida per la glòria de l'Altíssim, Qui vetlla.

POBLE EMERGENT, TERRA I LLIBERTAT:
Tot plegat permet d'aglutinar aquest barrejat poble d'esclaus, Terra i poble, llibertat i propietat queden enclosos en la Terra Promesa. Sembla una simplesa però les aparents ximpleries solen rutllar, perquè la saviesa de Déu s'hi mostra sovint per guanyar millor els simples, els marginats per la injustícia, els analfabets per haver patit discriminació, front a les sofisticacions dels desfeinats i còmodes. Com que la saviesa humana sol degenerar en orgull i menyspreus, en especialitzacions miops i en sofística, Déu ha de subvertir valors per desconcertar les distingides raboses resaberudes. És un tret especialment misericordiós de la seva Justícia.
Allò que pot rutllar és qüestió de fe sotmesa al Propietari de la Terra. El Propietari és més decisiu que la mateixa Terra, compte!.
I així, Déu digué al Faraó d’Egipte (i pot dir-ho al d’Espanya): “Quant temps et negaràs a humiliar-te davant de Mi? deixa marxar el meu poble” (Èxode 10:3, llibre sobre la fugida dels israelites cap a la Terra promesa, atribuït a Moisès, ca. 1350-1230 a. C.).
Les civilitzacions decadents solen crear refinades teories mortes, però desapareixen per estar semes de fe, de realisme i de vitalitat. Qualsevol ximpleria de Déu pot aglutinar un conglomerat dispers i a-nòmic (sense escala de valors), mentre que teories molt estudiades poden morir sense transcendir socialment. De fet, mentre filososfies i ideologies sols solen escampar-se entre èlits i duren unes poques desenes d'anys, les grans religions mouen milions de persones durant milers d'anys. "La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels futurs, però els mals presents la vencen" (La Rochefaucauld, 1613-1680). "Tots els qui pateixen han menester d'amor, no pas d'ideologies utòpiques" (Teresa de Calcuta). "...en general l'esperit raonador i filosòfic, inspiren apegament a la vida, efeminen, envileixen les ànimes, concentren totes les passions en la baixesa de l'interès individual, en l'abjecció del jo humà, i minen talment en silenci els veritables fonaments de tota societat; perquè allò que els interessos particulars tenen de comú és tan insignificant, que mai no equilibrarà allò que té d'hostil" (a "Émile", t. III, p. 193, llib. IV, J. J. Rousseau).
Sols Déu allibera de l'esclavatge (Faraó, símbol d'opressió-pecat-Satanàs) i de les arrels espirituals que l'ha fet possible (fatalisme, individualisme, anomia, pecat).
"Has cridat quan et veies oprimit,
t'he salvat, t'he respost
en el tro misteriós,
t'he provat a les fonts de Meribà.
Escolta, poble meu, el que jo et man.
Tant de bo m'escoltis, Israel!
No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo sóc el Qui és, el teu Déu,
qui t'he tret de la terra d'Egipte;
obre la boca, que jo te l'ompliré.
Però el meu poble no escolta
la meva veu, Israel no vol fer
cas de mi,
i els abandon a llur cor caparrut,
al desig de llurs capricis.
Tant de bo que el meu poble
m'escoltàs i seguís els meus camins.
En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen.
(Psalm 81:8-15).
En fi, "La història ha de repetir-se perquè la primera vegada li prestem ben poca atenció" (Blackie Sherrod). "La història és el progrès de la consciència de la llibertat" (Georg Wilhelm Friedrich Hegel, 1770-1831, filòsof alemany).
"Ja que he cridat, i heu dit que no, he estès la mà; i ningú no es dóna per entès, heu deixat estar tot consell meu, i no heu volgut saber res de la meva reprensió, també jo em riuré de la vostra dissort, en
faré escarni quan vindrà la vostra paor" (Proverbis 1:24-26).
"Has vist moltes coses però no les recordes; hi senties bé però no escoltaves! El Senyor, que és bo, s'havia complagut a fer gran i gloriós el seu designi. Però vet ací aquest poble capturat i convertit en botí. Tots han estat caçats a les coves i entaforats en calabossos. Els han capturats i ningú no els allibera, són botí que ningú no reclama. Qui de vosaltres vol sentir-ho? Qui vol entendre el que jo havia predit? Qui convertia els de Jacob en despulles, els d'Israel, en captura?» ¿No era el Senyor, contra qui havíem pecat en negar-nos a seguir els seus camins i a fer cas del seu voler? Per això ell ha abocat sobre el seu poble l'ardor del seu enuig, una guerra violenta, que l'ha envoltat de flames. Però el poble no ho ha volgut entendre; la guerra s'abrandava dins d'ell, però ell no hi posà atenció". (Isaïes 42:20-25).

REUNIFICACIÓ CATALANA:
"Allò que deixà el llagost,
ho devorà la llagosta,
allò que la llagosta deixà,
ho devorà el saltamartí;
allò deixat pel saltamartí,
ho menjà la saltarel•la.
Embriacs, espavileu-vos
del vostre vi; tots els bevedors,
ploreu i planyeu-vos pel most:
se us ha estroncat de la boca!.
Perquè ha pujat
contra el meu país una gent
poderosa i innombrable..."
(Joel 1:4-6).
Els Països Catalans no tenen ni de bon tros prou consciència d’unitat nacional: mai no ho van ser plenament, com a Estat. Front als 300 milions i la vitalista hispana descontrolada, dels estàndars i dels reptes tecnològics, tenim ben poques esperances de reexir. Som exnació, noció, pre-nació, nació inconscient, venal, trencadissa, sense Llei ni muralles de defensa.
"Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarma sobre la meva muntanya santa! Tots els habitants del país tremolen, perquè ha vingut un poble nombrós i fort" (Joel 2:1).
La nostra terra promesa fos un poble autodesvetllat, un Estat català bastit des de l’autosolidaritat, l’autoorganització de base, sobre la Justicia. Però un Estat no pot ser una simple idea abstracta, sinó un contrapoder una organització alternativa viable al poder opressiu. L’únic material viable per a bastir-lo és la Llei del Sinaí. L’únic poder per fer complir aquests no fàcils manaments és la força i el tremp espiritual adins de l'esperit del catalanam.
Les idees abstractes i més si van en gran part contra la natura caiguda de les persones, no poden quallar si no tenen interès pràctic, si no donen fruits estables, si no són concrets i quotidians, entenedors per a qualsevol tiamaria o qualsevol bonjan. "Un enteniment tot lògica és com un coltell tot de fulla, que fereix la mà de qui el mena" (Rabindranath Tàgur, escriptor bengalí) "Tenir idees (=ideologia filosòfica o política rígida) és la manera de no saber de res, de no adonar-se de res. Les idees són llast, equipatges que fan nosa i que ens impedeixen d'avançar de pressa. Un home obert de mollera se'n riu, de les idees. En té prou sabent guaitar i copsar les coses. Les idees atraquen el cervell i priven de pensar" (Georges Duhamel)."Les paraules que no van seguides de fets, no valen res" (Esop).
Si una nació viu en la sensualitat, l’autoindulgència i el consumisme, l’autodisciplina, el sotmetiment humil a les veritats hi és inviable, perquè l'hedonisme (aquesta passió de vells per un plaer mitificat i més aviat irreal: que se'ls escapoleix) és la brúixola que els guiarà cap a la decadència. Hom dirà, com Pilats: "I què és, la Veritat?" (Joan 18:38). Un tal escepticisme -tan típic de la progressia catalana, altrament- és edificar damunt les conveniències, de fet l’escepticisme és bàsicament fruit de la a-nomia, de viure segons les pròpies conveniències: "La condemna és això: la llum vingué al món, i els homes s’estimaren més les tenebres, car llurs obres eren roïnes. Qui fa el mal avorreix la claror i no va cap a la llum perquè les seves obres no sien reprovades, però qui practica la veritat va cap a la llum perquè es manifestin les seves obres, perquè són fetes segons Déu" (Joan 3:19-21).
Àdhuc la llengua, pretesa garantia, és també una línea del front que recula. El nostre poble, enfangat en la imprecisió vital, s’autodissol, renega d’allò propi per modes gregàries que dissolen el sentit de la realitat/veritat i el tremp nacional. "Ni s’avergonyeixen gens ni coneixen el rubor" (Jeremies 6:15). Estar avergonyit fos un molt bon senyal, però els connacionals d’en Jeremies no tenien ni vergonya. Això trencà el cor del profeta: els havia insistit, plorat i pregat per ells, però en "passaven" olímpicament. Aquesta actitud ve davant de la catàstrofe personal o col•lectiva, car és altivesa, insensibilitat i manca de misericòrdia, resistir a l’amor, a l’Esperit Sant, Esperit de gaudi i de meravella que inspirà Llull i els catalans més destacats de totes les èpoques, esperit d’intel•ligència i de bondat.

LA TERRA:
És de Déu. Per suposat. Més clar i fort: Catalunya no és pas dels catalans, sinó de Déu, el Propietari de la finca. Ell donà illes i València a catalans ardits i humils que li eren agraïts. "E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers Orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita", diu el cronista del Conqueridor quan entra a Valencia, capturada als sarraïns. Jaume s’hi endreça cap a Jerusalem (Orient) on Nostre Senyor morí i ressuscità -per salvar, també, gent catalana-, i on ha de tornar, i donà gràcies al Propietari. "El Senyor t'obrirà...el cel, per donar pluja a la terra en la seva saó...Et posarà per cap i no a la cua, seràs sempre damunt i no mai a sota, si creus els manaments de Déu..." (Deuteronomi 28: 9-14). Aquest és el model de Déu per a vèncer: que l’estimem, la grandesa i la bellesa de la gratitud. Quan serem disposats a creure’l, amb Ell anirem a la victòria. A Viena hi ha un monument a una victòria contra Napoleó on podem llegir: "Mit Gott zum Sieg" (Amb Déu a la Victoria). Mentrestant, Déu no pot donar victòries per a orgull de gent envanida, falsa, capriciosa i immisericorde. Però si el creiem... "us faré recuperar les anyades que s’han menjat la llagosta, el saltamartí, la saltarel•la i el llagost, el meu gran estol que havia enviat contra vosaltres" (Joel 2:25). "Bon colp de falç: les meces són madures..." (4:13).
Déu pot oferir terra, i Estat i tantes altres coses a canvi d’una adoració segons el seu model, el de la seva Constitució (la Bíblia, la revelació per fer-se entendre dels homes). Com més fort i profund el clam d’adoració, tant millor el resultat. "El passat defineix el present perquè la humanitat no és mestressa de la seva pròpia història" (Sigmund Freud, 1856-1939, psiquiatra austrojueu, fundador de la Psicoanàlisi). Déu és Senyor de la Història humana, no pas una "idea" desfasada de la qual avergonyir-se i rebutjar a fi de seguir les pròpies déries indisciplinades i sense punts de referencia històrics ni realistes.
"Jo no et sabia i cap espai de mi
no em duia a creure en altres fites
que aquelles que deixaven
amb pas de vell astut i greu.
Un llunyà senyal del temps
Dibuixant damunt la neu…
Tot era buit de mar i de perfum.
Tot eren platges de miratge i fum
Com una estranya
Llum esperada
Que encèn els ulls només un sol instant
més enllà dels càntics
lluny de tot,
lluny de l'esperança
de fer vibrar els sentits amb força..." (Miquel Martí i Pol).
Tal com fareu amb Ell, Ell farà -amb més benignitat- amb vosaltres. "Qui no ama les obres de Déu, Déu no ama les obres d'aquell" ("Llibre de Proverbis", Ramon Llull, cap al 1300, el punt més àlgid de la nostra nació). Jesús digué: "M'odien sense motiu" (Joan 15:25).
"Preareu mi qui en temps antic preàveu
e confessant que us dolíeu de mi
i ara que us am pus que jamés amí
tornau-vos llà on de primer estàveu" (Ausiàs Marc)
Déu us ofereix un Contrat de Lloguer en excel•lents condicions, gairebé un xec en blanc, malgrat que bé ens coneix:
"A la part de Llevant, místic exemple
com la flor gegant floreix un temple
meravellat d'haver nascut ací,
entremig d'una gent tan sorruda i dolenta,
que se'n riu i flestona i es baralla i s’esventa
Contra tot allò humà i diví.
Mes, enmig la misèria i la ràbia i fumera,
el temple (tant se val!) s'alça i prospera
esperant uns fidels que han de venir" (Joan Maragall).
Caigué el mur de Berlín. Quan cauran els nostres, els de les buides astúcies sorrudes?. "Amb poc amor, gran feit no es pot menar" (Llull). "Qui vol ser fort, de la carn es despulla" (Ausiàs Marc). "Els malvats faran cap al Xeol i també les nacions que obliden Déu" (Psalm 9:17).
Què en farem? Segons el que fem, ja podem preveure el propi futur.
AJUDA EVANGÈLICA DELS PAÏSOS CATALANS.

Posted November 5th, 2012 - 10:17 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Fes campanya, contra l'espoli:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/162703/posem-nos-pencar-campanya-cap-catala-desinformat-teva-escalacarrer