Location: Places >> Europe >> ☀ Free Catalonia ll*ll Catalan Lands (InterState group: Andorra-Spain-France-Italy)
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

Com per a pensar-s'ho
Posted November 18th, 2012 - 8:09 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen. Aquest desequilibri fiscal es reprodueix de manera gairebé sistemàtica en molts altres camps de l'economia, les infraestructures, els serveis públics, la tecnologia, els béns socials, la qualitat de vida,...
En aquesta secció en posem de manifest alguns.

33% és el percentatge d'obra pública adjudicada pel Ministeri de Foment en inversió en carreteres del 2006 al 2012
El 27 d’octubre de 2005 la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment de l'Estat varen signar un protocol d’inversió de carreteres en què el ministeri de Foment es comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. Gairebé quatre anys i mig després, la inversió adjudicada real dista molt dels acords a què es va arribar el 2005. L’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes quan falten només dos anys per acabar-se el termini previst per a les inversions. Ni la disposició addicional tercera de l’Estatut ha corregit unes xifres d’inversió que, a hores d’ara, disten molt de les optimistes previsions inicials.

4,7% és el descens del PIB català el 2009 en relació a l'any 2008, quan la mitjana estatal cau en un 3,8%
Segons el darrer informe de la Fundació de Caixes d'estalvi (FUNCAS), el Producte Interior Brut a Catalunya va descendir gairebé un 1% més que el de la mitjana de l'Estat espanyol durant el 2009 en relació al PIB del 2008. Catalunya també va liderar el 2009 la destrucció d'ocupació amb una taxa global de més del 16%

2446,26 euros anuals correspondrien a l'increment de la pensió mitjana si Catalunya disposés d'un sistema de Seguretat Social propi
D'acord amb l'estudi que la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes va fer públic el passat mes de juny, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007, el que suposa un 1,85% del PIB. En aquest sentit, per exemple, per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros.

5 vegades més va costar la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid que la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
La Terminal 4 de l'aeroport de Madrid, que va ser inaugurada el passat 2006, va costar 6.200 milions d'euros, set vegades més del que s'havia pressupostat uns anys abans quan l'obra es va projectar. Per contra, la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona ha costat 1.258 milions d'euros, cinc vegades menys que la terminal madrilenya, i s'ha inaugurat aquest mes amb més d'un any i mig de retard. Aquesta nova terminal de Barcelona ha costat únicament el doble que una nova estació de tren a Madrid, l'estació de Sol, inaugurada també aquest mes que ha costat 570 milions d'euros.

37,72% dels trens més "obsolets" de tot l'Estat circulen a Catalunya, mentre que únicament el 9% a la Comunitat de Madrid
63 trens construïts durant la dècada dels anys 70 encara circulen per Catalunya. Això suposa un 37,72% de tots els trens més antics que encara estan en funcionament a l'Estat espanyol. D'aquests, únicament 16, és a dir, el 9,52% de tots els trens de l'Estat ho fan en la Comunitat de Madrid, que té un nombre significativament molt inferior de trens "obsolets" que Catalunya.

2 vegades més de funcionaris públics per habitant té Extremadura en relació a Catalunya
8 de cada 100 ciutadans extremenys treballen com a funcionaris, el doble que a Catalunya on no s'arriba a 4 de cada 100 ciutadans. A Extremadura la segueixen Castella, Aragó i Andalusia. Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris per habitant de tot l'Estat espanyol. Madrid és la comunitat autònoma amb més funcionaris de l'administració de l'Estat espanyol.

1000 milions d'€ més d'inversió en rodalies és el que s'emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 Km menys de vies
D'acord amb els Plans de Rodalies del Ministeri de Foment pel 2008-2015, la inversió a Barcelona serà de 4000 milions d'€ quan a Madrid serà de 5000 milions d'€, tot i que Barcelona compta amb 447 Km de rodalies i Madrid únicament amb 363 Km. Igualment, el pla preveu la construcció de 115 Km de nova via a Madrid, mentre que únicament 25 Km a Barcelona. També contempla la construcció de 25 noves estacions a Madrid, mentre que únicament 9 a Barcelona. I finalment, cal destacar que les vies a Madrid es quadripliquen (66 Km) i a Barcelona, únicament es dupliquen (88 Km).

64% és el percentatge de la recaptació dels catalans per a fins socials que es queda a Espanya el 2008
El 2008 únicament 17 dels 47 milions que els catalans van decidir destinar a fins socials a través de la seva Declaració de l'IRPF revertiren sobre ONGs catalanes. Catalunya, tot i ser la comunitat autònoma més solidària de l'Estat, amb una mitjana de contribuents que destinen els seus impostos a aquest fi del 12% per sobre del conjunt de l'Estat espanyol, es troba permenentment discriminada per una administració espanyola que prioritza les ONGs espanyoles per sobre les catalanes.

5.229'6 milions d'€ més hauria d'haver retingut Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut
Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya podria haver recuperat un 2'4% del PIB, reduint l'espoli fiscal a només el 8% del PIB si s'hagués acomplert l'Estatut en matèria d'inversions públiques de l'Estat. Espanya, però, robarà amb una mà el que deixa de robar amb l'altra: l'any 1992, Catalunya va recuperar 728 m. en impostos i perdre 626 m. en 'fons de suficiència'; l'any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' 931 m.; l'any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' de 3.684 m. El 'fons de suficiència' 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l'Estatut, espoliar Catalunya igual...o més.

24’5 milions € destinen a Rodalies els Pressupostos de l’Estat per al 2009, ajornant fins l’any 2092 el compliment del Pla de Rodalies de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
71.9 milions € per a infrastructures a tot Catalunya és la quantitat prevista, ajornant fins l‘any 2026 el compliment pel Ministeri de Foment de les inversions acordades amb la Conselleria l’any 2006, que havien d’acabar-se l’any 2012.
85% de l’obra pública a Catalunya pressupostada per l’Estat l’any 2007 no s’ha fet.
L'agost de 2008 Adif només ha executat 139 milions€ dels 914 milions€ assignats.
40% menys rep Catalunya d'obra pública estatal el 2003-2007.
L'Estat ha licitat obra pública per valor del 2% del PIB fora de Catalunya, i 1'2% del PIB a Catalunya.
100 % de temps addicional és el que triga el tren entre Barcelona i l'aeroport el 2007 comparat amb el 1982.
En 1982 hi havia un comboi directe cada 20 minuts que arribava en 10 minuts a l'aeroport. En 2007, en surt un cada 30 minuts i en tarda 20.
9% es queda Catalunya en 2007 de la recaptació catalana per a fins socials.
91% de la recaptació a Catalunya per a institucions socials se la queda Espanya: 127 milions € dels 140 m. ingressats. Els catalans no en reben res dels diners recaptats fora de Catalunya, i només un 9% del que paguen ells.

9,76% de dèficit fiscal és el més elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regions
Aquitània (+2’31%), Migdia-Pir. (+5’51%), Provença (+1’34%), Abruços (+13’65), Úmbria (+1’08%), Suècia Oc. (-1’22%), Suècia sud (+0’73%), Yorkshire (+0’44%), Midlands E. (-0’46%), South West (+0’29%), Escòcia (+5’49%), Renània-Pal. (-2’92%), Niedersachsen (-1’13%), Lisboa-Tejo (-1’95%). Conclou Castells: “Ens trobem, doncs, que com a regions europees reben un tracte diferent. Regions europees del mateix nivell de renda tenen uns saldos fiscals diferents amb el sector públic central, depenent que estiguin situades en països rics o en països pobres. Com més ric sigui el país, més favorable serà el tracte, perquè més pobra serà aquesta regió en termes de país.”
3,2 milers de milions de pessetes és la diferència de la recaptació a la província de Barcelona entre 1951 i 1956
Trias Fargas, el 1960, revela que la recaptació de l´Estat a la província de Barcelona passa de 2´4 milers de milons de pessetes el 1951 a 5´5 milers de milions el 1956, i la despesa pública en el mateix període passa de 0´7 a 1´1 milers de milions.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

0€ per al català, 90 milions € per l'espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions d'€ per l'Instituto Cervantes.
0 € destina el govern espanyol el 2008 per promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior, quan segons la seva Constitució (art.3) són "objeto de especial respeto y protección".

2.622 € li va costar Espanya a cada català el 2005.
Cada català va pagar a Espanya 2.622€ més del que va rebre en despesa pública estatal. És la quantitat més alta en deu anys: 1995-1.355€, 1996-1.340€, 1997-1.494€, 1998-1.593€, 1999-1.771€, 2000-1.451€, 2001-1.840€, 2002-1.775€, 2003-2.178€, 2004-2.270€, 2005-2.622€.
18.595 milions €, 10'2% del PIB, dèficit fiscal català el 2005.
És la xifra més alta en deu anys: 1995 -6'8%, 1996 -6'5%, 1997 -7%, 1998 -7'2%, 1999 -7'7%, 2000 7'2%, 2001 -7'6%, 2002 -7'4%, 2003 -9'1%, 2004 -9%.

3'4 punts menys de dipòsits bancaris té Catalunya de 1987 a 2007. Madrid, 11 punts més.
Catalunya comptava amb el 19'3% dels dipòsits bancaris de l'Estat l'any 1987, i baixa al 15'9% el 2007. Madrid tenia el 18'7% el 1987, i puja al 29'7% el 2007.
29 Lleis i Decrets contra Catalunya, en any i mig.
Des del gener del 2007 fins a maig de 2008, l'Estat ha legislat contra les competències establertes en el nou Estatut.

104'6% de la mitjana estatal el 2006 té Catalunya en riquesa per càpita per paritat de poder adquisitiu.
La renda per càpita dels catalans és el 116% de la mitjana estatal, però després de la 'solidaritat' baixa al 104'6% el 2006. Les famílies catalanes transfereixen fons i tenen menys poder de compra que les de les regions espanyoles receptores: de la posició 4ª abans de la 'solidaritat' cau a la 9ª després, per sota Madrid, País Basc, Navarra, Aragó, Castella-Lleó, Cantàbria, Rioja i Melilla.

9ª entre les CCAA per poder adquisitiu en 2006.
Catalunya cau per sota Melilla, mentre que en renda per càpita és la 4ª. És l'efecte dels subsidis, impostos i despesa de l'Estat, i el major nivell de preus de Catalunya, que transfereix riquesa a regions espanyoles que la superen.

32.219 milions€ és el pressupost de la Generalitat pel 2007.
Després de 30 anys d'autonomia, i per a 7'5 milions d'habitants, la Generalitat té la meïtat per habitant que Escòcia, que en només 8 anys d'autonomia ja té un pressupost de 46.200 milions €.

36'5% voten sí a la independència, 22% voten no (UOC 2008)
Nascuts als PPCC (Sí 43'6%, No 19'7%), nascuts a la resta de l'Estat (Sí 20'6%, No 25%), barcelonins (Sí 36'6%, No 25%). Per electorats, ERC (Sí 84%, No 3%), CiU (Sí 52%, No 15%), IC-Verds (Sí 32%, No 22%), PSC-PSOE (Sí 25%, No 28%), PP (Sí 11%, No 70%).

6 posicions ha perdut Catalunya en competitivitat IMD en tres anys, baixant de la 28 a la 34 entre 2003 i 2006.
73'3% és la mitjana d'execució de les obres públiques de l'Estat pressupostades a Catalunya en 2001-2005.
És com si cada tres anys en vingués un en què no s'invertís res a Catalunya. Joan Rossell, President de Foment del Treball Nacional.

14'9% és la inversió en infraestructures pressupostada per l'Estat a Catalunya el 2007.
L'Estatut de Catalunya obliga a invertir el 18'85%.
2'4% és la inversió prevista per REE a Catalunya entre el 2008 i el 2011.

Catalunya consumeix el 19% de l'electricitat, i ha rebut en inversions d'infraestructures elèctriques el 4'9% el 2002, el 3'8% el 2003, el 6'7% el 2004, el 14'1% el 2005, el 6'5% el 2006.

30% més de freqüències en rodalies Madrid-Alcalá que en Barcelona-Mataró.
És la mateixa distància, però el preu del bitllet Bcn-Mataró és un 40% més car que el Mad-Alcalá.
1 punt perd Catalunya entre 1995 i 2005, baixant del 19'5% del PIB al 18'5%.
Madrid guanya un punt, passa del 16'5% al 17'5%.

12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas.
AENA ha pagat l'aïllament acústic de 13.600 habitatges en 12 municipis al voltant de Barajas, però no n'ha pagat cap al voltant de l'aeroport del Prat

7% de les inversions en infraestructures elèctriques s'han fet per l'Estat a Catalunya el 2006.
De 510 milions € d'inversions de REE, Catalunya n'ha rebut 35-40, mentre genera el 16'16% de l'electricitat i en consumeix el 17'9%.
100% més, el doble, ha invertit entre 2001 i 2006 l'Estat a rodalies de Madrid que a Barcelona.
39% de les obres pressupostades pel Ministeri de Foment a Catalunya no es fan.
Un altre 19% de les obres s'executen en un percentage inferior a la meitat de la quantitat pressupostada.
26% dels llocs de treball catalans són de titulació superior el 2006, baixant del 26'6% del 2005, i fent-se superar per Espanya.

El 35'1% dels llocs de treball de Madrid són de titulació superior el 2006, universitària o FP de 3r grau. Catalunya perd, del 2005 al 2006, el 5% d'aquests llocs de treball, 13.200, mentre Madrid en guanya 46.490 i Espanya 201.050.
18'2% de les empreses que facturen més de 20 milions € són catalanes.
47'8% d'aquestes empreses són de Madrid.

20 KM d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005.
A Madrid n'ha fet 600 km.
27% de les filials de multinacionals són a Catalunya, el 50% a Madrid el 2007.
32 de les 50 empreses més grans són a Madrid el 2007.
0'90 Km d'autovia gratuïta cada 10.000 catalans, 2'35 km cada 10.000 espanyols el 2007.
En autopistes de peatge, 0'92 km per 10.000 catalans, 0'59 km per 10.000 espanyols. S'inclouen les autovies i autopistes fetes tant per l'Estat com per les C.C.A.A.
0'53 KM d'autovia gratuita de l'Estat per 10.000 catalans, 1'63 KM per 10.000 espanyols
En autopistes de peatge de l'Estat, 0'64 KM per 10.000 catalans, 0'48 KM cada 10.000 espanyols. 2007.
11'98% són les inversions reals 1991-2006 a Catalunya del Ministeri de Foment.
3.084 € per català, 4.278 per madrileny
va pressupostar el Ministeri de Foment entre 1997 i 2007.
4 punts perd el PIB català per càpita de 1995 a 2005.
Baixa del 123% de la mitjana al 119%, prenent el conjunt de l'Estat com a 100.
5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya.
El Ministeri de Foment construeix el 2008 1.321 KM d'autovia, dels quals 78 a Catalunya.

69% de les importacions catalanes són de fora de l'Estat el 2005.
Catalunya importa el 2005 de la resta de l'Estat per valor de 30.570 milions d'euros, i de la resta del món per valor de 67.449 milions d'euros.
46% de les exportacions catalanes el 2005 van fora de l'Estat.
Catalunya exporta a la resta de l'Estat per valor de 50.514 milions d'euros, i a la resta del món 42.361 milions d'euros. Els primers clients catalans són França, País Valencià, Aragó, Madrid, Alemanya.

12% de la despesa pública entre 1986 i 2006 la rep Catalunya.
Entre 1986 i 2006 els catalans són el 16% de la població, el 20% del PIB, paguen el 24% dels impostos, i reben el 12% de la despesa pública
31% de la producció catalana s'exporta fora de l'Estat el 2005, pujant del 22% del 1995.
Les exportacions a la resta de l'Estat són ara el 37% de la producció catalana, i en el cava el 20%.
23'1 % de les 5.000 empreses més grans de l'Estat té Catalunya el 2007, baixant del 24'6% del 2006.
Madrid ha pujat del 28'8 al 30'7%. Si compten la facturació, la de les catalanes ha baixat del 18'2% al 17'9%, i les de Madrid pujat del 47'6% al 49'8%.
75 empreses de les 5.000 més grans de l'Estat ha perdut Catalunya de 2006 a 2007.
Landscape, Colonial, Samsung, Braun, United Biscuits, Ono, ...
3 posicions perdudes per Catalunya entre 2006 i 2007
en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, baixant a la 18ª. Espanya puja a la 13ª, per primera vegada supera Catalunya, que ha baixat entre el 2000 i el 2007 de la 14ª a la 18ª, mentre Espanya ha pujat de la 21ª a la 13ª.
12ª en creixement és Catalunya entre les C.C.A.A. entre 2006 i 2008
6,5% és el percentatge d'inversió europea sobre el total espanyol que rep Catalunya entre 1986 i 1993
L´Estat espanyol, segons Ribas, rep entre el 1986 i el 1993 una aportació positiva europea de 3´6 bilions de pessetes, de la qual només el 6´5% li correspon a Catalunya.
10-11% de la producció catalana equival al seu dèficit fiscal amb l'Estat espanyol

El 1995 Colldeforns, per a l´Institut d´Estudis Autonòmics, calcula que el dèficit fiscal equival al 10-11% de la producció catalana, o a 110.000 ptes. per habitant i any. Els espanyols tenen un superàvit fiscal de 47.000 ptes./habitant, “per cada 100 pessetes que els residents a Catalunya van pagar al govern central, se´n van retornar, via despesa, 70; per als residents a la resta de Espanya, per cada 100 pessetes pagades se´n van retornar 115”.
21% és el percentatge d'impostos europeus que paga Catalunya, tot i rebre únicament el 8% de la despesa
El 1991 Catalunya paga el 21% dels impostos europeus de l'Estat espanyol, i rep a canvi el 8% de la despesa europea, amb un dèficit per habitant i any de 9.000 ptes. Catalunya, indica Vergés, aporta en pessetes per habitant el 35% més que Espanya i rep el 50% menys. Espanya aporta, en milers de milions, 588, en rep 883, i té un saldo positiu de 295, que és el 50% de la quantitat inicialment aportada. Catalunya aporta 123 milers de milions, en rep 69, i té un saldo negatiu de 54, que és el 44% de l'aportació inicial. Espanya rep per càpita el doble que Catalunya (22.690 contra 11.438), amb el resultat de que cada espanyol rep d´Europa 7.573 ptes., i cada català li dóna 8.970 ptes.
6% del PIB era el dèficit fiscal a Catalunya a l'any 1994 segons Castells
Castells calcula que l´any 1994 el dèficit fiscal es situa entorn dels 740.000 milions de pessetes (entre 687.500 i 781.700), al voltant del 6% del PIB. Catalunya, amb una població del 15´56% i un PIB del 19´05%, paga el 19´29% del total de la recaptació pública, i rep el 13´66% de la despesa. Si prenem la mitjana espanyola com a 100, cada català paga 123´95 i rep 87´79, és a dir, paga un 24% més que la mitjana, i en rep un 12% menys.
9,76% del PIB és el dèficit a Catalunya amb un 22% més en PIB que la mitjana espanyola, mentre que a la regió de París és de 4,36% i 51% respectivament
És il.lustratiu comparar aquest dèficit fiscal amb el d´altres territoris europeus, posant en relació llur PIB per càpita sobre la mitjana de l´Estat respectiu i llur respectiu dèficit fiscal: Catalunya, que supera la mitjana espanyola de PIB en un 22%, té un 9´76% de dèficit; la regió de París supera la mitjana francesa de PIB en un 51% i té un dèficit del 4´36%; Baviera supera la mitjana alemanya en un 16% i el seu dèficit és del 3´53%; Baden-Württemberg la supera en un 18%, amb un dèficit del 4´38%; el South East supera la mitjana britànica en un 17%, i té un dèficit del 6´36%; i la regió d´Estocolm supera la mitajana sueca en un 21%, dèficit del 7´53%.
13,87% és la diferència entre la renda generada a Catalunya i la renda disponible al final del procés distributiu
La diferència entre la renda generada a Catalunya i la renda disponible al final del procés redistributiu és, segons López i Casasnovas, el 8´83% l´any 1973, el 10´85% l´any 1980, i el 13´87 l´any 1990. El percentatge de renda que Catalunya transfereix és cada cop més alt.
34% és el percentatge final sobre el pressupostos de la Generalitat de l'obra licitada per l'Estat
Segons la Cambra de Comerç, de l’obra compromesa en Pressupostos per a Catalunya per l’any 2006, l’Estat només ha licitat el 34%.
51,2% són els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya és el 2,8%
Del 1993 al 1996 el Ministeri de Cultura ha destinat el 51’2% dels seus recursos a Madrid, i el 2’8% a Catalunya. A Madrid li corresponen cinc mil pessetes per habitant i any, a Catalunya dues-centes pessetes per habitant i any.
4 punts per sota se situa la inversió pública a Catalunya respecte la mitjana estatal.
El percentatge de despesa pública sobre el PIB s’hi mou a Catalunya entre tres i quatres punts per sota de la mitjana estatal entre 1995 i 2005.
34 milions € és la subvenció rebuda a Madrid pel Consejo Superior de Deportes, mentre a Catalunya 7,5 milions
El Consejo Superior de Deportes, entre l’any 2000 i el 2005, va subvencionar Madrid amb més de 34 milions €, i Catalunya amb 7’5 milions €.
20% inferior és el que varen rebre els estudiants catalans en concepte de beques
L’any 2004 els alumnes catalans, que són el 15% del total, van rebre un 9% de les beques, i el seu import és un 20% inferior al de la mitjana estatal.
416 milions € és la inversió en rodalies de Madrid, mentre que a Barcelona és de 153 milions €
La inversió ministerial en trens de rodalies entre 1995 i 2009 a Barcelona és de 153 milions €, a Madrid de 416 milions €.
6.200 milions € és el que ha costat l'ampliació de l'aeroport de Barajas que havia estat pressupostada en 1.033 milions d'euro
L´ampliació de l´aeroport de Barajas, pressupostada en 1.033 milions € l’any 1999, ha costat 6.200 milions €. AENA ha invertit a Barajas, entre 1992 i 2004, un 57’8% de la seva inversió total, quan el volum de trànsit de Barajas és el 22’2%.
316 € per català, 894 per madrileny el 2004
L´any 2004, l´any de la construcció de l´AVE a Catalunya, el Ministeri inverteix 1.198 € per andalús, 894 per madrileny, 574 per aragonès, 407 per castellà-manxec, i 316 per català.
6 són les vegades que multiplica la inversió de Barajas en relació a El Prat
Del 1992 al 2000 la inversió a l´aeroport de Barajas multiplica per sis l´esmerçada a l´aeroport del Prat.
135% del que li correspondria per població és el que rebia Madrid de l'Estat
A l´inici de la democràcia Madrid rebia el 28% de la despesa pública amb només el 12% de la població i el 16% de la renda, tot referit al conjunt de l´Estat; és a dir, un 135% del que li correspondria per població. En termes de comparació, a la centralista França, París rep un 40% per sobre de la xifra que li tocaria per nombre d´habitants.
El 1996, les inversions públiques a Madrid es reparteixen a parts iguals entre l´autonomia i l´Estat central, mentre a Catalunya tres quartes parts les fa la Generalitat, suplint la manca d´un Estat central que inverteix a Catalunya una tercera part del que fa a Madrid, i una quarta part menys que la mitjana espanyola. El mateix any, l´inversió pública de l´Estat central és a Madrid de 87.000 milions de ptes., 17.400 ptes. per habitant; i a Catalunya 47.000 milions de ptes, 7.833 ptes. per habitant.
12% és la inversió a Catalunya de l'Estat entre 1986 i 1997 quan té el 16% de població
De la inversió pública del conjunt de les administracions en els anys 1986-1997, Catalunya rep el 12%, quan té el 16% de la població i el 19´5% del PIB, tot referit al conjunt de l´Estat. Catalunya només rep el 68´5% de la inversió que li tocaria considerant uns criteris mitjans d´eficiència i població, i el 61´5% si es tingués en compte només el PIB. La inversió hauria de ser un 45´8% superior a la realitzada. El percentatge d´inversions reals realitzades per l´Estat a Catalunya, segons les dades del Ministeri d´Economia i Hisenda extractades per Huguet, no arriba cap any al 7´65% que és el que li correspondria per població sobre el total inclosa la part no regionalitzable. En la dècada 1983-1993, la despesa ministerial és a tot l´Estat de 158.112 ptes. per habitant, catalans inclosos, però aquests surten a només 80.239 ptes. cadascú.
218.855 milions de pessetes més hauria d'haver rebut Catalunya en 1984-1996 en inversió pública de l'Estat
El total d´inversió pública a Catalunya des de l´any 1984 fins al 1996, segons els Pressupostos generals de l´Estat, és de 401.157´1 milions de pessetes. Si n´hagués rebut en proporció a la seva població del conjunt invertit a les cinc C.C.A.A. referides (Andalusia, Canàries, Galícia, País Valencià), li correspondrien 218.855 milions de pessetes més.
1.251 milions € serien els beneficis de l’inexistent TGV Madrid-Barcelona-França, 2.036 milions d'euros el dèficit de la línia Madrid-Sevilla
Els beneficis de l’inexistent AVE Madrid-Barcelona-França superen als costos en 1.251 milions €, comptant l’estalvi de temps per als viatgers, la reducció de costos en altres transports alternatius, i el descens de congestions i accidents de carretera, antre altres factors. Aplicant els mateixos criteris a l’AVE Madrid-Sevilla, els costos superen els beneficis en 2.036 milions €.
20,9% és el percentatge dels recursos generats per Catalunya sobre el total del sistema fiscal estatal
La memòria econòmica de les Cambres de Comerç cridava l´atenció sobre un fet singular: “Catalunya és la comunitat generadora de més recursos tributaris de l´Estat espanyol, tant en termes de pessetes per habitant (397.794 pts./hab.) com en termes de percentatge sobre el total de recursos generats pel sistema fiscal estatal (20´9%). Amb relació a les comunitats autònomes del 151, Catalunya recapta el doble d´impostos per habitant, prop de 400.000 ptas./hab., sobre 200.000 ptes./hab. (any 1995). La pressió fiscal a Catalunya per recaptació de l´IRPF sobre el PIB és del 8´6% mentre a les comunitats autònomes del 151 és del 6´3%. És a dir, una pressió fiscal el 27% més elevada a Catalunya que a la resta de comunitats autònomes del 151.”
22,1% d'impostos recaptats a Catalunya el 1978, mentre que la despesa pública era del 13,1%
Bricall, el 1978, posa en relació els percentatges de Catalunya en el conjunt de l´Estat, de població (15´6%), renda generada (20´1%), impostos recaptats (22´1%) i despesa pública (13´1%), sent també deficitària la seguretat social: “Catalunya participa amb el 22´13%, rebent, en contrapartida, el 17´39% de les seves despeses.”
25% dels impostos recaptats a tot l'Estat els pagava Catalunya el 1959
Pi i Sunyer, el 1959, constata que Catalunya, amb el 12% de la població de l´Estat, paga gairebé el 25% dels impostots recaptats.
9 vegades menys va rebre de l'Estat la UB el 1933 en relació a la Universitat de Madrid
La Universitat de Barcelona, el 1933, va rebre un pressupost 9 vegades inferior a la de Madrid.
14,25% de les inversions estatals rebia Catalunya en 1984-1993 quan la seva població era del 28,6%, de les CCAA de competèncis similars
Les inversions regionalitzables del període 1984-1993 s´hi fan a Catalunya en un percentatge del 6´72% del total de l´Estat. Si els termes de comparació són les Comunitats Autònomes de competències similars (Andalusia, Canàries, Galícia, País Valencià), Catalunya rep el 14´25% d´aquest conjunt, quan la seva població és el 28´6%.
19% del seu PIB aportava Catalunya a l'Estat, mentre que en rebia el 6'4% el 1933
Alzina, el 1933, calcula que Catalunya, amb el 6´4% de superfície i 12% de població, aporta al pressupost de l´Estat el 19%, i en rep el 5´6%. “Seguint ço que preveu l´Estatut, en 1933 es destinarien a Catalunya 39´6 milions de pessetes, mentre que d´assignar-li el mateix percentatge que a les altres regions li correspondrien 105´1 milions de pessetes.” Posa de manifest que la xarxa ferroviària catalana no té ni un quilòmetre electrificat, i que no hi ha via doble en tota l´extensió del ferrocarril de Barcelona a França; mentre que els ports de Barcelona i Tarragona, que recapten el 42´6 del total dels ingressos de duanes marítimes, reben una inversió del 2´3% del total dels pressupostos de l´Estat per a ports, que van a Sevilla (14´6%), Cadis (8´3%), Huelva (3´9%), Almeria (5´3%), Ceuta (2´4%), o Bilbao, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas, ports que en reben el 7´2% cadascú.
20% dels ingressos de l'Estat eren aportats per Catalunya, fet que significaven uns 307 milions de pessetes el 1932
Fàbregas, el 1932, indica que Catalunya aporta el 20% dels ingressos de l´Estat, uns 307´7 milions de pessetes, i en rep 82: “un ciutadà català paga 123 pessetes mentre que un ciutadà de la resta de la nació paga solament 60 pessetes anyals. Per altra banda, un habitant de Catalunya percep per despeses estatutàries la suma anyal de 48 pessetes, i l´habitant de la resta del país en percep 75."
341 pessetes pagava cada català com a tribut anyal a l'Estat, i cada no català unes 93 pessetes el 1925
D'acord amb Llord, el 1925 cada català paga unes 341 pessetes com a tribut anyal a l´Estat, i cada no català, solament unes 93 pessetes. Per a pavimentar Madrid, prop de 8 milions de pessetes, per a totes les carreteres de Catalunya, 6´5 milions de pessetes. A Catalunya, una escola pública per cada 1.000 habitants, quan, la resta de l´Estat, té 3 escoles per la mateixa quantitat d´habitants. Espanya té 32 escoles oficials d´arts i indústries, corresponent-ne a Catalunya, que és el territori més industrial de l´Estat, solament 3. Igualment, de 20 escoles de comerç que regenta l´Estat, en corresponen solament a Catalunya una, quan n´hi correspondrien 3, si ens atenim a la densitat de població i al major desenrotllament del comerç. De les dotze universitats de l´Estat espanyol, Catalunya només en té una.

Posted November 25th, 2012 - 12:26 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
La Catalunya dels menors apallissats i ciutadans que perden la visió per bales de goma.
Qui és el responsable polític d'aquests abusos intolerables contra la democràcia?

Concentració contra les bales de goma al Departament d'Interior a Barcelona
Pel cas d'Ester Quintana, que va perdre la visió d'un ull el dia de la vaga general del 14-N http://www.vilaweb.cat/noticia/4057609/20121121/concentracio-bales-goma-departament-dinterior-barcelona.html

Posted July 27th, 2013 - 2:35 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Article de La Vanguardia,
David García,
18-11-2010:

Si vius a Catalunya i et sents espanyol, cal que sàpigues que:
Del 1985 al 2005 s'han fet a Madrid 900 Km d'autopistes. A Catalunya, 20 Km.
Cada any Espanya inverteix 300 milions d'€ a l'aeroport de Barajas. Al Prat, 12,7 milions.
Els estudiants de Madrid reben el 58 % de les beques. Els estudiants catalans, el 5%.
El Ministerio de Cultura gasta 47€ per cada espanyol. Per cada català 5€.
A Madrid només circula el 4% dels trens fets els anys 70. A Catalunya circulen tots.
Al TGV el govern espanyol hi va invertir 1198€ per cada andalús, 894€ per madrileny, i 574€ per aragonès. Per cada català, 316€.
Un de cada tres anys el ministeri de Foment no inverteix res a Catalunya.
Et sents espanyol a Catalunya si saps que cada any et roben 20.000.000 d'€?
On és que es paguen peatges?
El Govern espanyol regala al Real Madrid 1.000.000 € amb l'excusa de vendre la imatge d'Espanya, però amb els diners de tothom.