Location: Places >> Europe >> ☀ Free Catalonia ll*ll Catalan Lands (InterState group: Andorra-Spain-France-Italy)
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

La Unió Europea, de majoria conservadora, vota contra els drets de les minories lingüístiques i culturals
Posted December 14th, 2012 - 5:28 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
La Unió Europea, de majoria conservadora, vota contra els drets de les minories lingüístiques i culturals. I CiU s'hi absté!
Aquesta és la "protecció" que podem esperar de la U.E. a no ser que Catalunya esdevingui Estat independent.

PSC i PP voten contra la protecció de les llengües minoritàries al Parlament Europeu
http://www.vilaweb.cat/noticia/4064573/20121213/psc-pp-voten-proteccio-llengues-minoritaries-parlament-europeu.html

L'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó s'absté en la votació pel dret de les minories lingüístiques a tenir espais propis als mitjans públics

Xarxes socials.Envia l'articleImprimeix l'articleConverteix a PDF. El PSC i el PP van votar ahir a l'eurocambra contra un seguit d'esmenes a l'informe sobre els drets fonamentals de la UE, que proposaven mesures per a protegir les llengües minoritàries. Els eurodiputats socialistes i conservadors van votar contra la petició que els estats membres documentessin la manera com protegien els drets de les minories d'utilitzar la pròpia llengua. En canvi, hi van donar suport els eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG en nom d'ERC). Tanmateix, Sedó es va abstenir en la proposta de reconèixer el 'dret efectiu' de les minories a tenir espais propis als mitjans públics perquè va considerar que la comunitat catalana no era cap minoria.

Els eurodiputats catalans del PSC, Maria Badia i Raimon Obiols, i del PP, Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas, van rebutjar els canvis del text, que demanava als estats membres que documentessin els resultats aconseguits en les seves accions per protegir el dret de les minories a fer ús de la seva llengua. L'esmena va ser finalment rebutjada per 313 vots contra 272. Entre els partidaris, hi havia tots els eurodiputats catalans tret dels del PSC i el PP.

La segona esmena lingüística que es va votar demanava 'un reconeixement efectiu del dret de les persones de minories ètnico-lingüístiques a fer i emetre programes de ràdio i televisió en les seves llengües, als canals regionals i estatals'. La proposta va ser acceptada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV), i també per Ana Miranda, del BNG (i en representació d'ERC). En canvi, Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas (PP), hi van votar contra. L'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, va canviar la línia marcada pel seu grup parlamentari, el popular, i es va abstenir. Després va explicar que havia donat suport a la primera moció perquè era acceptable, però s’havia abstingut en les altres perquè considerava que la comunitat catalana no era cap minoria i creia que l'esmena es referia més a comunitats com l'hongaresa dins Romania. La proposta va ser rebutjada després de rebre 307 vots contraris, 265 de favorables i 51 abstencions.

Finalment, els partits van votar una esmena que proposava que els qui pertanyessin a minories ètnico-lingüístiques poguessin emprendre ‘accions urgents per contrarestar el procés cap a la desaparició del patrimoni cultural, literari, històric i artístic de la seva cultura'. L'esmena, novament, va rebre el suport de Tremosa, Romeva i Miranda, l'oposició de Badia, Obiols, Vidal-Quadras i Fisas i l'abstenció de Sedó. El text va ser rebutjat, finalment, per un marge de 313 vots contraris, 272 de favorables i 44 abstencions.

Posted January 12th, 2013 - 2:11 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
L’última descolonització
Enric Vila
08-01-2013
http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/12065

The Economist acaba de treure un estudi molt oportú, ara que estem tots tan deprimits i tant en crisi. Aquest estudi classifica els països en funció de les oportunitats que ofereixen als seus ciutadans de gaudir d’una vida feliç i plena. Fa 25 anys, els Estats Units i França encapçalaven la taula classificatòria, i països com Itàlia, Espanya, Alemanya i la Gran Bretanya ocupaven les 15 primeres posicions. La taula de 1988 estava dominada per països democràtics amb una massa demografica potent i un currículum militar èpic. Després d'un quart de segle, Europa encara és el continent que ofereix unes cartes més bones als seus ciutadans. Però els nou països europeus que ara es troben entre els 15 primers llocs del món són demogràficament petits, amb exèrcits modestos i amb idiomes oficials com ara el noruec, el suec, el finès, el danès, l'holandès, l'irlandès o fins i tot el retorromànic (Suïssa).

Entre els 10 primers països de la taula hi ha cinc Estats europeus, però l’únic que pertany a la zona euro és Holanda –perquè Àustria ocupa la dotzena posició, mentre que Irlanda i Bèlgica són a la número 13 i 15 respectivament. Pel que fa a la representació asiàtica, Japó i Corea del Sud han perdut posicions a favor de dos països d'una capacitat militar també modesta: Singapur i Taiwan. Els països que tenen la bomba atòmica han reculat tots: els occidentals es troben entre el número 17 (EUA) i el 27 (Gran Bretanya), i els orientals entre el 49 (Xina) i el 70 (Rússia). Austràlia, en canvi, amb els seus cangurs i la seva extrema insularitat, és el millor país per néixer actualment, després de Suïssa, segons The Economist; mentre que Nova Zelanda és el setè, per davant d'Holanda. Una comparació entre la classificació de 1988 i la de 2013 deixa clar que la caiguda del mur de Berlín ha fet pròsperes societats molt poc militaritzades i d'un fort particularisme.

Aquest estudi, i les creixents contradiccions que pateixen els grans estat-nació de sempre, porten a pensar que la felicitat dels països cada cop estarà menys relacionada amb el colonialisme i amb els portavions i més amb el partit que cada societat sàpiga treure de la seva cultura i del seu territori. La botifarra que Depardieu ha fet a França per estalviar-se de pagar impostos posa de manifest que, a mesura que la descolonització es consolidi, l'estat del benestar esdevindrà insostenible sense un compromís amb la tribu que vagi més enllà dels tòpics universalistes. Les identitats guanyen importància perquè les fronteres militars han canviat i cada cop transcendeixen més els vells estats-nació. Els gegants com els Estats Units o la Xina ja no es poden considerar potències estrictament nacionals, són el pal de paller de grans civilitzacions. Per mantenir el seu status, i per poder pagar els seus exèrcits, necessitaran envoltar-se de països més petits i fins i tot més rics que els ajudin a escampar pel món el seu prestigi i el seu model de felicitat sense qüestionar el seu lideratge militar.

La crisi d’Espanya i de la Unió Europea té a veure amb aquests canvis. La classificació de països que proposa The Economist posa en evidència que el futur no està fugint pas cap a Ásia, sinó que més aviat s'està escapant de determinats països europeus ancorats en els vells esquemes del passat. Avui tenir una llengua molt parlada o un gran exèrcit ja no assegura tantes coses com abans, però, més enllà de la crisi de l'euro, el món passa un bon moment. Les excolònies fan la competència a les antigues metròpolis i en els països que durant molts segles han viscut com si fossin el centre del món això es fa notar. No obstant, l'esperança de vida i les llibertats prosperen a tot arreu i això sempre és una bona notícia.

Em sembla que, per ser competitiva, la Unió Europea haurà d’afrontar l’última fase de la descolonització, que és la descolonització interior. Espanya i França seran els estats que patiran més perquè la seva cultura és de caire imperialista i està pensada per a un món de fronteres fortes i de burocràcies sostingudes amb economies especulatives, com la que va impulsar Aznar abans que esclatés la bombolla financera. A França, durant el 2012, gairebé 400 persones es van tirar a la via del metro per motius de feina. A Espanya, la independència de Catalunya comença a produir més angoixa que la crisi, després de dècades de sacrificar-ho tot a negar el problema o a eliminar-lo.

Alguns columnistes moderats diran que és més probable que la Gran Bretanya abandoni la Unió Europea que no pas que Catalunya aconsegueixi separar-se d'Espanya. Aquest seria el somni de França: que París substituís Londres com a capital financera de la Unió i mantenir el mediterrani en l'estat de colonització dels últims segles per evitar que la vella grandeur s'acabi de desinflar. No sé si és el panorama que convé més als Estats Units o als alemanys. El tren d'alta velocitat Barcelona-Perpinyà tot just va arribar ahir a Figueres i, des del 1988, que es considera una prioritat. Naturalment, a l’Europa descolonitzada aquests retards relacionats amb els vells tics imperialistes no es produeixen. Per això trobo que una manera de contribuir a salvar Espanya i l’euro seria, precisament, que Catalunya aconseguís la seva independència.