Location: Places >> Europe >> ☀ Free Catalonia ll*ll Catalan Lands (InterState group: Andorra-Spain-France-Italy)
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

Contra la rutina
Posted January 30th, 2013 - 1:08 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
LA RUTINA O INÈRCIA TÉ MALES ARRELS I CONSEQÜÈNCIES FATALS.

RUTINA MENTAL I IGNORÀNCIA, ESTUPIDESA.
“El major enemic del coneixement no és pas la ignorància, és la il·lusió de conèixer una cosa” (Stephen W. Hawking, *1942, físic teòric i cosmòleg britànic).
“Els tararots refusen allò que veuen, no pas allò que pensen; els savis rebutgen allò que pensen, no allò que veuen (...) Observa les coses com són i no prestes atenció als altres” (“Els ensenyaments zen de Huang-po”, ca. 800-850).
“La forma mental de l'Encadenament és l'estúpida lògica de la rutina que no ens fa pas fer les coses perquè semblen assenyades, sinó que ens les hi fan parèixer perquè la gent les fa i prou” (Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble europeu de Gandhi).
“Allò dolent de la ignorància és que va adquirint confiança a mesura que s’allarga” (Anònim).
“L’home està sempre disposat a negar allò que no comprèn” (Luigi Pirandello, 1867-1936, escriptor italià).

IGNORÀNCIA I GREGARISME INTERACTUEN AMB LA RUTINA.
“És curiós que el valor físic sia tan comú en el món i el moral tan rar” (Mark Twain [Samuel Langhome Clemens], 1835-1910, escriptor i periodista estadounidenc) .
“La majoria de la gent passen d’un acte a un altre sense lluitar ni pensar” (Carlos Castaneda, 1925-1998, escriptor hispanoamericà , “Viatge a Ixtlan”, 1972).
“Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils).
“Trista època la nostra: és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici” “Poques persones són capaces d’expressar equanimement opinions que diferesquen dels prejudicis de llur ambient social. La major part de la gent és fins i tot incapaç de formar tals opinions” “Els esperits lliures sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats que no copsen quan algú no se sotmet irreflexivament als prejuís heretats ans fa un ús honest i valent de sa intel·ligència” (Albert Einstein,1879- 1955, científic judeoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física del 1921).
“No hi ha major calamitat que una gran nació pugui afavorir que s’esdevingui que la resultant d’una total submissió a fer el mal i la injustícia” (Grover Cleveland, 22è President dels Estats Units: 1885-1889, 1893-1897).
“En el progrès de la divisió del treball, l’ocupació de la gran majoria d'aquells que viuen del propi treball, això és, del gruix de la gent, acaba limitant-se a unes poques operacions simples, una o dues. Però la intel·ligència dels homes ve formada necessàriament per les ocupacions ordinàries. Un home que passa sa vida sencera tot realitzant unes poques operacions simples, els resultats de les quals són sempre els mateixos, no té oportunitat d’exercitar la seva intel·ligència o la seva inventiva, de cercar solucions per a resoldre dificultats que mai no se li presenten. Perd l’hàbit de tal gimnàstica, i es converteix en una criatura humana tant estúpida com pot ser-ho. La seva letargia mental el fa no sols incapaç de gaudir o de participar en una conversa nacional, sinó àdhuc de concebre sentiments generosos, nobles o tendres i, per consegüent, de formar-se judicis precisos respecte a molts d’aquests sentiments, fins i tot en els mes corrents problemes de la vida. És del tot incapaç de formar-se un judici dels interessos grans i extensos del país; i a menys que, per tal de fer-lo canviar es realitzin grans esforços, serà igualment incapaç de defensar al seu país en una guerra. Sa vida uniforme i estantissa corromp naturalment la valor de la seva ment i li fa veure amb repugnància una vida irregular, incerta i aventurera com la del soldat” (Adam Smith, “La riquesa de les nacions").
Les injustícies no són tant producte d’una manca de sentit de justícia per part de la gent, com el resultat d’interessos actuant sobre l’enorme rutina i inèrcia del gregarisme de la massa atabalada i desmotivada.
La rutina atarantada, la inèrcia acrítica, tendència profundament arrelada en la condició humana, és la sorprenent causa d’un enorme porcentatge dels patiments i dissorts arreu el món durant tota la Història de la humanitat.
La gent rara volta funciona per arguments a no ser que siga una cosa de necessitat immediata i urgent, i encara així, agafa cadira. La gent funciona per clixés, per rutines i costums, pel què diran, per aparences, per gustos i per passions. Les raons són normalment secundàries i més si són molt ideològiques i utòpiques.

Posted January 30th, 2013 - 1:11 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
ORGULL TAUTOLÒGIC I DEGRADACIÓ.
“Mediocritat no vol pas dir intel·ligència normal, sinó una intel·ligència normal a la qual li fa nosa i enveja tot allò que és millor” (Ayn Rand, 1905-1982, novel·lista i filòsofa russo-americana).
“Els qui no es retracten mai de llurs opinions s’estimen més ells mateixos que no pas s’estimen la veritat” (Joseph Joubert, 1754-1824, escriptor francés).
“L'estupidesa insisteix sempre” (Albert Camús, 1913-1960, lletraferit i filòsof existencialista, colon francès a l’Algèria d’origen català).
“Dormir, estimat Chevalley, dormir és el que volen els sicilians, i sempre odiaran qui els desperti, ni que sia per afavorir-los amb els més valuosos presents” “Els sicilians no voldran millorar per la senzilla raó que són perfectes. Llur vanitat és més forta que llur misèria. Cada intromissió d’estrangers, bé es tracti d'estrangers d’origen o de sicilians amb criteri independent, trastoca llur deliri de perfecció assolida, corre el perill de torbar llur còmoda esperança en el no-res...Sicília ha volgut dormir...¿Per què els havia d'escoltar, si és rica, si és sàvia, si és civilitzada, si és honesta, si és admirada, si tothom li té enveja; si és perfecta, en una paraula?” ("El Guepard", Giuseppe Tomasi di Lampedusa Princep de Lampedusa, 1896-1957, escriptor heterodoxe sicilià).
“Eixes sorties d’enginy que he arribat a associar amb el temperament gal, aquell encís francès cerebral, vulgar, que tan fàcilment s’esdevé orgull i peresa mental, així com el pensament francès es perd rabent en motles de sorra i l’esprit original es petrifica tot seguit en conceptes eixarreïts. Les vaguetats del sexe que planegen damunt els seus pensaments i accions tenen, tanmateix, una aparença de desinterès” (“Justine”, 1957, del “Quartet d'Alexandria" , Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
“No tenir cap heroi és no tenir cap aspiració, viure en l'impuls del passat, tornar a deixar-se caure dins la rutina, en la sensualitat i en l’estretor de l’ego” (Charles Horton Cooley, 1864-1929, sociòleg nordamericà).
“I tu, infern pregon, rep el teu nou senyor, que arriba a tu amb un ànim que no podran pas canviar ni el temps ni el lloc. L’esperit duu en si mateix el seu propi habitatge i pot en si mateix fer un cel de l’infern o un infern del cel. Què hi fa l’indret on jo sojorni, si sóc sempre el mateix i el que dec ser, si ho sóc tot, encara que menor que Aquell a qui el raig ha fet més gran? Ací, si més no, serem lliures (...) Ací podem regnar amb seguretat i, segons el meu parer, regnar és digne d’ambició, encara que sia dins l’infern; val més regnar dins l’infern que no servir al cel” (Monòleg del diable a El Paradís Perdut / Paradise Lost, cap. I, any 1667, de John Milton, 1608-1674, poeta purità anglès).
La ideologia és massa sovint una pantalla, una doctrineta, que anul•la el raonament, el canvi, i instal·la la gent en la poltrona de la rutina i del prejudici, on hi ha llistes inamobibles de "bons" i "dolents", "oficials" i "bandejats".
mLa gent rutinària, amb mandra per a pensar amb dades actualitzades, creuen abans els dogmes de sempre (que aporten l’aplaudiment fàcil en el propi medi, com els vells sofistes) que no pas les dades o el que tenen davant el nas (si les volguessin veure). Eixe és el problema de la mentalitat corcada pels dogmes políticament correctes de 20 ó 30 anys arrere. Es una mena de reaccionarisme perquè pensen en realitats sociològiques que ja no existeixen així i a més ho fan per mediocritat: per ser acceptats en una subcultura, la d’ells, la progre.

DEGRADACIÓ COL·LECTIVA
“L’home modern és un ésser moll, sentimental, lasciu, violent i sense sentit moral, estètic ni religiós” (Alexis Carrel, 1873-1944, metge i escriptor francès).
“Poble espanyol, que ets de plànyer! En els mateixos béns que la natura t’ha prodigat, trobes la causa de la teva eterna misèria; la bellesa del teu país i les seves riqueses naturals són justament les causes de la teva indolència i de la teva incúria, igual que les mines de Mèxic i del Perú han nodrit el teu orgull i els teus prejudicis. Heus ací una opinió que, a primer cop d’ull, semblarà paradoxa; és el lector qui l’ha de meditar i l’ha d’apreciar. Qui dubta que Espanya ha de menester una regeneració que no ha d’ésser sinó el resultat d’una invasió estrangera, l’única que pot reanimar en el cor dels espanyols aquell fogar de patriotisme i d’emulació que perilla d’extingir-se totalment? Si Espanya ha de reprendre el seu gloriós lloc en la gran família europea, ens fa molta feredat per ella que no sia a costa del més terrible daltabaix. Sols el llamp pot despertar aquests esperits de bronze” (“Història de ma vida”, de Giacomo Girolamo Casanova [Jacques Casanova de Seingalt], 1725-1798, aventurer i gran bandarra venecià, parlant especialment de la decadència que veu a la ciutat de València, 1769, i "profetitzant" la futura invasió napoleònica).
«Llengua embastardida,
poble bou al fang.
Necis jocs podrien
vils cervells parats» (Llibre de Sinera, de Salvador Espriu, 1913-1986, poeta de la resistència catalana antifranquista) .
La rutina que ignora l’ètica i la justícia és una de les principals portes d’entrada massiva de dolor cec i de triomf de la maldat i dels desastres al món.