Location: Places >> Europe >> Spain - España >> CATALUNYA ll*ll CATALONIA
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

Sept. 11th.: "Catalonia's Day"
Posted September 5th, 2012 - 7:34 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
http://www.couchsurfing.org/group_read.html?gid=10315&post=13100897
Everyone is invite to come to celebrate it together with the Catalan People.
Welcome / Benvinguts!

Posted September 10th, 2012 - 8:51 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Catalans al Món: http://catalansalmon.com/

11-S-12, la Manifestació: http://www.vilaweb.cat/noticia/4038955/20120909/l11s2012.html

Posted September 15th, 2012 - 10:04 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
-Catalonia and its "Yes, we Cat", through all World Press: http://www.vilaweb.cat/noticia/4039664/20120911/premsa-internacional-resso-multitudinaria-manifestacio-independentista.html
-At "Times": http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/clam_independencia-revista_Time-mon_0_774522653.html
http://world.time.com/2012/09/11/barcelona-warns-madrid-pay-up-or-catalonia-leaves-spain/
-Diverse countries:
http://www.vilaweb.cat/editorial/4040235/quins-estats-votarien-favor-nostre.html
-For our Future: http://www.vilaweb.cat/editorial/4039703/for-the-catalan-republic.html
“Bascos i Catalans tenen el dret d´intentar assolir la seva independència perquè...les fronteres no són necessàriament eternes. En els darrers anys s´ha demostrat que, construccions polítiques nacionals més petites tendeixen a ser més democràtiques i pròsperes” (“The Wall Street Journal”).

"Sense la independència no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada" (Antoni Gaudí, gran arquitecte de Catalunya).
“Independent sempre, aïllat no mai” (Emilio Visconti-Venosta, 1829-1914, polític italià).
“L'autogovern no és substituïble pel bon govern” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
“D’on prové el dret d’Anglaterra per governar Irlanda? En què es basa? No pas en el desig del poble irlandès, per cert. Es tracta d’una vella possessió. Generalment no és pas acceptat que cap saltaparets que hagi furtat una propietat durant llarg temps sia el més indicat per continuar posseint-la” (Æ o A.E. [George William Russell], 1867–1935, escriptor, editor, crític, pintor i periodista nacionalista irlandès, molt popular als Estats Units).
“Quan una llarga cadena d'abusos i usurpacions que persegueixen invariablement el mateix objectiu, fa patent la intenció de reduir un poble a un despotisme absolut, és un dret de l'home i és la seva obligació desfer-se d’aquest govern i procurar-se nous guardians per a la seva seguretat futura” (Declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica, 33).
“Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig
Dient: Amic, ix de casa estrangera!"
(Ausiàs Marc, 1397-1459, El gran català, d'amor mestre).

Posted October 5th, 2012 - 12:53 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Brasack: «La Diada va transmetre un missatge positiu als mercats»

El cònsol alemany a Barcelona opina que l'independentisme català cotitza a l'alça des de l'11S i afirma que "no hi ha cap raó per tenir por" a una intervenció militar espanyola

Bernhard Brasack és el cònsol de la República Federal d'Alemanya a Barcelona des del juliol. Foto: Adrià Costa.

Amb un volum d'inversió de 204 milions d'euros l'any 2010, Alemanya és el segon país en nombre d'empreses estrangeres establertes a Catalunya, més de 500. Aquesta dada la situa com la segona nació inversora al Principat, només superada per França. Per tot plegat, el país germànic apareix com un dels elements clau en el procés independentista que ha iniciat Catalunya.

Bernhard Brasack (Kiel, 1949) ostenta el càrrec de cònsol general de la República Federal d'Alemanya a Barcelona des d'aquest juliol, temps suficient per haver-se format una idea de la realitat política catalana. Profundament impressionat pel civisme que va presidir la manifestació independentista de la Diada, que va poder observar des del consolat mateix, explica que Catalunya genera molt d'interès a Berlín, es mostra especialment encuriosit pel paper que acabaran adoptants els socialistes a partir d'ara, i apunta que, en d'altres llocs del món, no hi ha hagut inconvenient en què un consolat alemany passés a ser, d'un dia per l'altre, una ambaixada.

- Com a cònsol acabat d'arribar, com descriviu el moment que està vivint ara mateix Catalunya?

- Barcelona és una ciutat amb una infraestructura extraordinària, millor fins i tot que la de Berlín. Per exemple: el metro, el sistema de recollida d'escombraries, la policia, l'Ajuntament... A més, la ciutat té molta diversitat: Gràcia, Sarrià, el mar, l'Eixample, Montjuïc... És una ciutat extraordinària a Espanya, a Europa i al món.

- Entenc que la ciutat us ha captivat.

- Sí, molt.

- I políticament, com l'heu vist?

- Per als cònsols, si en una ciutat no hi passa res, no és gaire interessant. Si hi ha alguna cosa, guanya punts. En aquest sentit, és una ciutat interessant. El meu deure és informar-me de la situació econòmica i política, i dimarts vaig ser al Parlament per veure les coses de primera mà.

- Quina foto transmeteu a Berlín, de la manifestació independentista de la Diada i de la sessió de dimarts al Parlament?

- Ara no puc entrar en detalls, però informo al govern de tots els fets, de totes les opinions, de la postura dels partits... La meva intenció és donar-li una imatge amb tots els punts de vista, i informar sobre com podrà anar desenvolupant-se la situació. A Alemanya, hi ha un interès molt gran sobre la situació a Catalunya.

- Dimarts, al Parlament, el president Artur Mas va anunciar que dissoldria la cambra i que convocaria unes eleccions que poden donar pas a un Govern que promogui un referèndum d'independència.

- Sí. He informat al meu govern, dels motius del govern d'Artur Mas, què en pensa el PPC, els socialistes catalans... I, una mica, un pronòstic sobre com pot anar la situació. És una feina molt comuna a totes les ambaixades i consolats. Però, com deia, normalment no hi ha una situació política domèstica tan interessant que la que Catalunya viu actualment. És a dir, podria ser cònsol general a Estrasburg, que també és una ciutat en què hi passen coses. Però a Alemanya no hi ha gent que s'interessi per la situació política, social i econòmica d'Estrasburg. Catalunya, en canvi, és molt important, econòmicament i políticament.

- La regió europea que ara per ara genera més interès a Alemanya és Catalunya?

- També la situació a la Gran Bretanya i Escòcia, però el Regne Unit no és membre de l'Eurozona. Per això, potser Catalunya és un punt més interessant.

- Comentàveu que, quan heu transmès la informació a Berlín, també heu previngut el vostre govern de com pot anar tot el procés català. Cap on creieu que va?

- Els he informat sobre la dissolució del Parlament, de la moció acordada per CiU i ERC al Parlament... En veurem el resultat a les properes eleccions.

- A Alemanya hi ha por a un procés d'independència català?

- Por entre la població? No.

- I al govern?

- El nostre govern no té cap paraula sobre el tema, perquè és un afer intern de Catalunya i d'Espanya. Tenim molt d'interès, escrivim informes, però no tenim una opinió en una direcció o una altra.

- Però en el cas que hi acabi havent un referèndum d'independència i guanyi el sí, Alemanya bé que haurà de tenir una posició.

- Hipotèticament, seria possible. Però els diplomàtics no parlem de coses hipotètiques.

- El que no és una hipòtesi és que Catalunya concentra més del 50% de les empreses alemanyes radicades a l'Estat espanyol. La setmana passada, el govern espanyol va amenaçar amb què, si Catalunya s'independitza, sortirà de la UE i les empreses hauran de pagar aranzels. Tot això afectaria l'economia alemanya?

- També és hipotètic. He trobat empresaris alemanys que són més centralistes i d'altres que viuen a Barcelona. Hi ha moltes opinions, com suposo que passa en tots els àmbits. N'hi ha que potser tenen por que hi hagi boicots o inseguretat, i d'altres que pensen directament el contrari, però no hi ha opinions oficials d'empreses.

- Però internament ho estudien?

- Sí, com és normal.

- L'empresariat alemany present a Catalunya estaria disposat a haver de pagar aranzels per comerciar amb la Unió Europea?

- Hi ha opinions molt diverses i, de moment, només són opinions privades. No n'hi ha una d'oficial. També és un tema intern de Catalunya i Espanya. Tot dependrà també del resultat del 25 de novembre, si hi ha una majoria absoluta d'algun partit o no, si hi haurà d'haver una coalició -i no veig que hi hagi moltes possibilitats de coalicions, perquè hi ha tensions entre alguns partits... La gent votarà i veurem què passa. En el camp central, veurem què fa el Partit Socialista, tant a Madrid com a Catalunya... No és possible vaticinar què passarà.

- En qualsevol cas, tot apunta que serà un procés democràtic.

- Això és positiu. La manifestació de la Diada va ser impressionant: pacífica, una festa familiar... L'Ajuntament de Barcelona va preveure perfectament on havien d'aparcar tots els autocars, no hi va haver violència, sinó que hi havia una atmosfera molt pacífica... La Guàrdia Urbana, les escombraries, el trànsit... Va ser excel·lent veure tanta multitud de gent i que no passés res. Això és bo. I també és positiu per a la imatge que d'altres tenen del cas.

- És a dir, la manifestació de la Diada va ser positiva per a l'imatge exterior de l'independentisme?

- Sí, i també per als mercats financers. Hi ha imatges de Madrid que es van veure la setmana passada que, quan es miren per televisió, hi ha qui les equipara amb Grècia. Sí que a la Diada hi va haver hi va haver alguna situació d'aquestes, però no en aquest grau. Tot plegat és un èxit que crec important.

- La manifestació va ser un punt clau per per a la projecció internacional del cas català?

- Veurem el resultat de les eleccions, que serà allò realment representatiu. És la manera més democràtica, més exacta, més clara, de definir les opinions.

- Dimarts, el president Mas va explicar que convocaria eleccions tant per la massiva manifestació com per la negativa del govern espanyol a negociar el pacte fiscal, inspirat sobretot en el model basc, però també en la solidaritat interterritorial dels lands alemanys.

- El cas alemany és una mica diferent, però és interessant que el PSOE pensi en un sistema com l'alemany, com el de Canadà i com el d'Austràlia. Sembla que la frustració també rau en el fet que la gent pensa que no té manera d'influir en la política del govern central, i a Alemanya això és diferent, perquè al Bundesrat hi participen tots els länder i la legislació pot modificar-se.

- Heu fet carrera diplomàtica en diverses comissions de desarmament i en d'altres de relacionades amb les armes químiques i biològiques. La setmana passada, una associació de militars jubilats va amenaçar amb judicis castrenses als promotors de la independència de Catalunya. Ho creieu concebible en l'Europa actual?

- També és un tema domèstic.

- Potser és un afer domèstic, però molts dels tancs que utilitza l'exèrcit espanyol són llogats a Alemanya. Per tant, si aquests tancs intervenen a Catalunya, és un afer que també afectarà a Alemanya.

- Vivim en un temps en què el paper dels militars no és el mateix que en el passat. La vida política i social ha canviat i, per això, no crec que hi hagi cap raó per tenir por. Aquestes coses, en una Europa moderna, amb l'euro, amb el Tribunal de Drets Humans..., són uns altres temps.

- A vegades, s'ha comparat Catalunya amb Baviera. Ara, l'opinió pública alemanya entendria una secessió de Catalunya, si té al cap que només és una mena de "Baviera espanyola"?

- No, no és així. A Baviera tenen un dialecte, i aquí hi ha una llengua, que és com el portuguès, l'italià..., és un idioma diferenciat, no solament un dialecte. Ara, no sé què pensa la majoria d'alemanys sobre Catalunya. Els alemanys coneixen l'Espanya romana, els àrabs, la Reconquesta, els Reis Catòlics, Felip II... i la Guerra Civil. Entre Felip II i la Guerra Civil i Franco, els alemanys no sé si saben gaires coses d'Espanya en general. I hi ha opinions diferents sobre Felip II. També he treballat a Holanda, i hi ha molta gent que associa Felip II amb la Inquisició, el suport militar als catòlics, la Guerra dels Vuitanta Anys... Tot plegat són coses del passat, però també dormen al subconscient de la gent.

- Quan finalitzeu el vostre mandat, d'aquí tres o quatre anys, us veieu sortint de Barcelona com a ambaixador?

- [Riu] També és molt hipotètic!. Ara bé, després del meu destí aquí a Barcelona, el cert és que ja em jubilo!

- Així doncs, us agradaria jubilar-vos com a ambaixador?

- [Riu] Anteriorment vaig treballar a Iugoslàvia, i l'edifici en què hi havia el nostre consolat general a Zagreb, la capital de Croàcia, ara hi ha l'ambaixada alemanya.

- És a dir, automàticament va pujar de categoria?

- Sí. No és un problema. Però és hipotètic, eh! No és una decisió dels funcionaris com jo, o del govern central alemany. Però si la gent de Catalunya o d'Espanya, en tots els processos interns, manté postures democràtiques i cíviques clares, veurem com evoluciona tot plegat.


Brasak ha ostentat la representació alemanya en diversos fòrums de desarmament i prevenció d'armes químiques i biològiques. Foto: Adrià Costa.
Reproduït de nació digital: Brasack: «La Diada va transmetre un missatge positiu als mercats»