Location: Places >> Europe >> Spain - España >> CATALUNYA ll*ll CATALONIA >> Barcelona >> Barcelona: CULTURE >> Architecture: Antoni Gaudí, the Great Catalan Architect. "Modernism"
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

El Parc Güell
Posted June 19th, 2012 - 7:48 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Algunes dates sobre el Parc Güell, recollides per E. Rojo, segons les recerques del qual, en Gaudí s'inspirà en Nimes (Occitània) per a diferents recreacions del Parc Güell:
“Una dada de gran interès: anys enrera –1678–, i per evitar possibles aldarulls, Lluís XVI va manar construir, al nord de la població de Nimes, una ciutadella, la qual cosa li va permetre, un cop arribada la revocació de l’Edicte de Nantes, expulsar de la ciutat sense la menor dificultat els calvinistes més significatius.”
“Font de l’escalinata de l’entrada al Parc (any 1902). Gaudí hi recrea “l’Argentaria”, del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa (Lleida)"
“També Gaudí hi havia estat. Al Parc Güell no només és representada la història dels Països Catalans. També la seva geografia. I les seves tradicions ancestrals...”
“L’òpera es va estrenar concretament el gener de 1901 i havia aixecat molta expectació, ja que Humperdinck havia estat professor del Conservatori de de Barcelona el 1886. I, novament, les casualitats: Humperdinck havia col•laborat amb Richard Wagner en l’orquestació de Parsifal" (Revista Joventut, nº 51, 31 de gener 1901). Va estudiar a Munic i va treballar amb Wagner a Bayreuth (dues raons més perquè la bandera de Baviera presideixi una de les casetes).”
“Un d’aquests dies, en Gaudí em va convidar a anar amb ell a visitar el Parc Güell. És ben interessant com aquest home posa l’ànima en tot lo que fa. Vàrem parlar molt i assolí de fer-me entrar en la seva idea de decoració meridional.”
“A mi em sembla que a mesura que se sent més fort el regne de Déu en la terra ("Adveniam regnum tuum sicut in coelo et in terra"), un mira menys endarrere i
no li cal saber si tot ve d’un càstig, perquè està fascinant per la glòria que té al davant i l’amor que sent a dins.” (E. Valentí, "El primer modernismo"...)”
“La caseta acabada en la torre de l’escacat blau i blanc que culmina en la creu als quatre vents, seria la cabana de Hänsel i Gretel. 2) La caseta acabada en l’Amanita Muscaria (el fong al•lucinogen), el fal•laç palau de la bruixa, ple d’aparents encants però que, en realitat, condueix a la mort. Es podrà observar, a més, quan es vagi al Parc Güell amb aquesta humil guia, que l’Amanita Muscaria és plena de tasses de cafè, un altre dels enemics per al naturista i vegetarià Gaudí.”
“Según explicó el señor Bardier, sobrino del constructor del parque, a veces se utilizaba el sistema de dejar a los propios obreros que trabajaran por su cuenta y riesgo, colocando azulejos que no tienen una solución de continuidad, que de repente sorprenden por su insólita coloración, opuesto al ritmo precedente o contiguo, platos incluso de dibujo cursi, empotrados en el respaldo, que gracias a esa fragmentación que les da una vibración inteerior, se salvan de su ridiculez. Cuando aparecía Jujol o Gaudí en la obra, aprobaban a veces u obligaban a deshacer lo realizado. Este sistema de utilizar la inspiración popular, dio sus resultados y constituye una novedad, cuanto menos de este modo consciente con que se hizo.” (J. M. Garrut, Génesis...)”
“Cinc lletres té G-A-U-D-Í. I novament cinc G-Ü-E-L-L. ¿Simples elucubracions...? Segurament; però, en moltes d’aquestes flors ens trobarem amb dos puntets, corresponents a les dièresis del cognom de l’amic i mecenes.
Al Parc Güell s’hi entra amb la sorpresa reflectida al rostre.
Del Parc Güell hom s’acomiada amb reverència.”
“El Parc Güell no és únicament el fruit aïllat d’un geni. Sense el procés de presa de consciència catalanista que s’inicia amb B. C. Aribau i M. Milà i Fontanals i es continua amb una plèiade de noms tan importants com Verdaguer, Collell, Aguiló, Fiter, Guimerà, Maragall, etc., no hagués existit el catalanista Gaudí, ni evidentment, el Parc Güell. Amb ell ens trobem davant la culminació gloriosa de tot un procés cultural, social i polític que va tenir unes arrels i una pedagogia molt concrets...”

Posted February 25th, 2013 - 4:56 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
“El Parque Güell representa claramente el abandono de las referencias a los estilos històricos y la utilización de un lenguaje en el que la continuidad de las superficies, el uso de formas geométricas complejas y el esplendor del colorido y de los acabados constituyen lo más específico de la contribución gaudiniana a la eclosión modernista de comienzos de siglo.” (Ignasi de Solà-Morales, "Gaudí")”
“Inspirado, como sabemos, en el organicismo de la naturaleza, sus formas son también orgánicas y serpentean ondulantes o se agazapan en concavidades minerales. Todo ello es como un bosque petrificado o como una dilatada matriz geológica, que va creándose a sí misma, con una fuerza de expansión lenta, terriblemente tenaz y poderosa. Su espíritu se presenta en todas partes y sobrecoge por su significación lúcida, pero angustiosamente indescifrable, sepultada en el germen de lo que está vivo en potencia.. Muchas veces esta belleza acabará por parecernos monstruosa, demasiado viva para nuestro pequeño mundo de equilibrados compromisos.” (Joan Perucho, "Gaudí, una arquitectura de anticipación")
“Pero en la cerca y en los pabellones de entrada aparece audazmente el penúltimo Gaudí, o sea, el arquitecto libre y amante al mismo tiempo de las formas naturales, que del mundo contemplado por sus ojos mediterráneos pone de manifiesto lo más esencial en la obra constructiva.” (J. F. Ràfols, “Gaudí”).