Location: Places >> Europe >> Spain - España >> CATALUNYA ll*ll CATALONIA >> Barcelona >> Barcelona: CULTURE >> Architecture: Antoni Gaudí, the Great Catalan Architect. "Modernism"
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

Un llibre sobre el que pensava Gaudí
Posted July 8th, 2012 - 11:36 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
For translating this text from Catalan into English or other Languages: http://translate.google.com/#ca|en|

Fa més de 25 anys que N´Agustí Giménez va publicar un llibret sobre N'Antoni Gaudí. Alguns fragments del llibre

http://www.cnc-cat.org

«Antoni Gaudí va arribar a la conclusió ferma i madura que, sense la independència, no hi havia possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.»

«Gaudí era un independentista convençut... El fet ha estat rigorosament amagat ... Hem de pensar que forma part d’una àmplia operació per escamotejar-nos els nostres models més brillants, perquè no puguin servir d’exemple.»

«No vivia a la seva terra? Així, doncs, creia Antoni Gaudí que en ella no havia de parlar altre idioma que no fos el català. En feia una qüestió de principis. No afluixava mai la corda; per ell era l’exponent de la seva tenacitat patriòtica, un vertader apostolat per veure si amb l’exemple enfortia el carácter d’aquells catalans que claudicaven de forma servil fins i tot quan no calia que fessin concessions de cap mena»

«... va anar sorgint una guerra sorda entre aquella dona que no volia sentir a parlar en català i aquell home ­Antoni Gaudí- que no deia altre mot, estant a Catalunya, que no fos en la seva llengua.»

«Fidel a la seva actitud, que tenia pensada i repensada, l’onze de setembre del 1924 la policia espanyola va detenir-lo i el van tancar al calabós per haver-se negat a parlar-los en castellà ­Gaudí tenia ja 72 anys-.»
«Ni davant de la força de les armes claudicava. Així, tenim un diàleg que mereix conceptuar-se d’antològic en els annals del nostre nacionalisme. És la polèmica que va sostenir Antoni Gaudí amb uns policies el dia 11 de setembre del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, quan ben pocs gosaven obrir la boca.»
«... -¿Qué pasa? ¿No sabe hablar español? (Policia espanyola)
- És clar que en sé! ­puntualitzà Gaudí- no em dóna la gana parlar-hi.
- Vaya usted a la mierda.
- Seria una covardia abandonar la meva llengua en un moment de persecució” (va afirmar Antoni Gaudí amb valentia)»

«“Un poble no es pot matar; es poden ofegar veus, tancar vàlvules, però llavors la pressió augmenta i creix el perill d’explosió. I si tantes vàlvules es tanquen, l’explosió és inevitable”.-Afirmava Antoni Gaudí»

«Al marge del seu profund esperit religiós, no és posible comprendre Gaudí no parem de repetir-ho- sense entendre el seu afany de convertir Barcelona en una capitalitat monumental i esplendorosa de la Catalunya lliure que ell somiava.»

«Casas-Carbó recalca: “m’anava donant detalls i detalls per convèncer-me de la incompatibilitat entre catalans i castellans”.»

«Íntimament, Gaudí vivia tan separat d’Espanya que actuava com si no sabés ni volgués parlar castellà.... Quan Unamuno va visitar les obres de la Sagrada Família, Joan Maragall va haver de fer de traductor...»

«No hi ha pas dubte que l’obra d’Antoni Gaudí té el mèrit d’infondre-li, al català, una convicció segura de si mateix, i un entusiasme en les seves coses, que són ben pocs els qui han sabut imprimir-la a la nostra gent.»

«Si es pensa en els deliris obsessius dels qui voldrien minimitzar la imatge de Barcelona, el titànic esforç arquitectònic d’Antoni Gaudí es converteix en una de les victòries més espectaculars de la catalanitat.»

«No és fàcil orientar-se políticament en un país on, mitjançant la mentida sistematitzada, es vol amagar la nostra situació de simple colònia.»

«Per això quan Antoni Gaudí parlava de les relacions entre Catalunya i Espanya, argumentava amb contundència:

«“No ens podrem soldar mai. Els puntals del poble són el govern, el comerç, l’art; tot, coses sintètiques.
La gent del centre són abstractes, i l’abstracció porta sempre als extrems...
Els catalans som del mig, som la gent d’equilibri. (...) De manera que, les nostres qualitats, els del centre no les tenen, ni tampoc els nostres defectes; no hi ha soldadura”»

«Quan el alt governant de Madrid va ser fora ­-ens explica Ricard Opisso- Antoni Gaudí amb el to de renyar-me, m’alliçonà: Què feies de voler recollir-li el barret?, ens roben tant com poden i encara els vols fer de criat.»

«Antoni Gaudí estava convençut que sobre la terra catalana havia de créixer un gran poble.» «Jo treballo per Catalunya»

«Per damunt de qualsevol altra cosa, Gaudí és un gegant del geni català que, sortint com surt, demostra el que som i el que podem ser els catalans. ­Francesc Pujols.»

Informació amb diferents suports sobre el pensament d'Antoni Gaudí,
♣ Enllaç video: http://www.youtube.com/watch?v=_6CpPGC4H6E&feature=plcp
♣ Pàgines web: http://www.bcngrafics.cat/gaudi/
♣ Cites i el llibre sencer de 10 capítols en aquest enllaç http://www.cnc.cat/temes/Gaudi/LlibreGaudi070913-cat.pdf
http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/gaudi.pdf
http://www.omnium.cat/docroot/omnium/includes/activity/fitxers/2331/DOSSIER.pdf
http://www.antonigaudi.org/Cat/156/168/1.htm

♣ Opinions;
http://elfenomenogaudi.blogspot.com.es/2011/09/joan-palmarola-gaudi-seria-hoy-un.html

“Els castellans atribueixen al fatalisme que s'enfonsi la hisenda pública o es perdin les colònies. Tenen un concepte equivocadíssim de l'administració. No cultiven la riquesa, no la fomenten, com els catalans, sinó que l'exploten, la dilapiden. Ells veuen com es disminueix el tresor públic, però no suprimeixen "las carrozas”" (Antoni Gaudí)

Com a tants i tants independentistes, i més si són cristians i amb independència de criteri, també van fer de tot per tal de fer el buit a en Gaudí. Però el temps, almenys en aquest cas (i en altres) ha acabat posant les coses al lloc:
“Hasta la hora de su muerte –desde la cual se le trata, en general, con más respeto– ejercitóse con Gaudí la conspiración del silencio por buena parte de los que se dedican al trabajo intelectual en Cataluña y creen de buena fe vendría el fin del mundo si en arte nos saliéramos de determinadas normas. Creían, éstos las obras de Gaudí perniciosas hasta para el orden social...”. (“Gaudí”).”

Gaudí era cristià (convers, de jove havia estat molt anticlerical i a la seva família hi havia maçons): “Els assumptes religiosos requereixen l'ús de tots els mitjans en el seu grau més alt. El temple ha d'inspirar el sentiment de la Divinitat amb les seves infinites qualitats i els seus infinits atributs” (Antoni Gaudí i Cornet, 1852-1926, parlant del Temple de la Sagrada Família).

http://www.gaudiclub.com/ingles/i_links/i_beat3.html

El dia de la publicació del llibre de n'Agustí Giménez, un grup de deixebles del Professor Muñoz-Espinalt van penjar una estelada de 30 mts a la torre més alta de la Sagrada Familia.