Location: Other >> F.C.Barcelona
Login for full access to Couchsurfing Groups. Not a member yet? Join our community!

The new Barça's President lies
Posted July 23rd, 2010 - 10:42 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Les mentides d’en Sandrusco, Alexandre per a la justícia

http://somnoticia.cat/les-mentides-den-sandrusco-alexandre-per-la-justicia/

Posted August 1st, 2010 - 12:23 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
Cal llegir-ho amb atenció i deteniment. Xavier Sala, dirigent del Barça de Laporta, és implacable front a les manipulacions de l'equip de Rosell, i posa el dit a la nafra (canviant de dates els ingressos-costos el Barça no hi guanya ni hi perd però sí el balanç econòmic de l'antic i el nou president)

Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell
Comparteix
Avui a les 14:22
He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

Posted October 30th, 2011 - 10:26 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
La avioneta que costó un dólar y Rosell vendió por 4 millones:
http://www.as.com/futbol/articulo/avioneta-costo-dolar-rosell-vendio/20111030dasdaiftb_36/Tes

Posted November 3rd, 2011 - 10:05 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
La verdad en marcha (by Jan Laporta)
http://www.elpais.com/articulo/deportes/verdad/marcha/elpepidep/20111031elpepidep_11/Tes

Post removed.
Posted May 19th, 2012 - 4:19 pm by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
This post has been removed by the user.

Deleted Post
Posted June 1st, 2012 - 2:20 am by from Castellon de la Plana, Spain (Permalink)
"Si Pep siente adoración por Cruyff, Rosell le retiró la presidencia honorífica. Si Pep apuesta por los jóvenes, Rosell no quiso cambiar el césped a principios de la temporada pasada, hasta que Pedro se rompió y tuvimos drama. Si el Barça se distinguía por colaborar con Unicef,
Rosell nos ha vinculado a la Qatar Foundation, con ramificaciones en Al-Qaeda (...) La conjura de los necios es desesperante. Qué dificil es construir belleza y que fácil es cargársela. Conozco a Guardiola desde hace casi 20 años y puedo asegurar que le jode mucho más esta chabacanería estúpida y arrogante que perder una Liga y hasta que el Madrid la gane" Salvador Sostres

Dijous, 17 de maig de 2012 05:00 h
http://www.directe.cat/noticia/199933/rosell-i-el-grup-godo-van-escanyar-guardiola
Rosell i el grup Godó van escanyar Guardiola
La deslleialtat de Rosell i el joc brut dels mitjans del Grup Godó van unir forces contra la integritat i sentit de país de Guardiola, fins esgotar-lo.
Salvador Sostres ho explica en un article a El Mundo i Rosell ja ha amenaçat amb una querella.


----------------------

Salvador Sostres en un article a "El Mundo" titulat "Penúltimes traïcions" explica el rosari de deslleialtats de Sandro Rosell amb Guardiola, i els interessos ocults de l’actual president i dels seus “amics” del grup Godó.
Sostres diu “... Rosell té ja fora del Barça a l'home íntegre que li impedia traficar i podrà, per fi, fitxar a tots els brasilers que vulgui; i igualment "La Vanguardia" i "Mundo Deportivo" tindran via lliure per fer els seus negocis amb promocions de samarretes, calçotets i el que convingui fins a tornar a convertir el Barça a la cova de sinistres personatges que solia ser abans que Laporta iniciés la seva era de prosperitat, rigorosa gestió i transparència.”

------------------------------------------------

Però el cinturó “m'apretava” molt i jo me'l descordo
Les crítiques a Guardiola, discretes però persistents, de la Vanguardia, el Mundo Deportivo, i de 8TV, no han passar desapercebudes. El fet és que no li han perdonat la defensa sentida que Guardiola va fer de l'anterior junta directiva, assetjada per l’actual junta amb un linxament judicial i mediàtic duríssim. Perquè el que està en joc és un model de club que representa uns valors que van més enllà del que és purament esportiu, i el que l’actual junta directiva ha volgut combatre és justament aquells valors de país que transmet Guardiola, i que la junta de Laporta duia en el seu ADN de forma desacomplexada.
Guardiola, el català, normal en un entorn de Puente Aèreo
Pep Guardiola ha mostrat sovint el seu vessant més compromès amb el país i la democràcia, i ha fet normal el que seria normal en un país normal. En tenim bons exemples com ara: quan va mostrar-se a favor de retirar les medalles d’or que el Barça, sota la dictadura, va atorgar al dictador Franco, o la dedicatòria a Tito Vilanova del premi al millor entrenador del món que va fer en català, cosa que va provocar les reaccions irades de la caverna mediàtica, i també va demostrar el seu compromís amb la cultura i la llengua catalana, amb accions com les d’assistir a l'acte de commemoració del 50è aniversari d'Òmnium Cultural el juliol passat a l'Auditori de Barcelona, participar en el documental #ÒMNIUM50A, que el programa 'Sense Ficció' de Televisió de Catalunya va emetre a finals del 2011, a més d’escenificar el seu suport a Òmnium Cultural fent-ne socis els seus tres fills en el moment de les retallades del Govern a l'entitat.